combate

Potser volíeu: combaté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kumˈba.tə/
	balear /komˈba.tə/, /kumˈba.tə/
Occidental:	/komˈba.te/

• Rimes: -ate

Verb

combate

1. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de combatre.

Miscel·lània

• Síl·labes: com·ba·te (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcemot)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /komˈba.te/

Americà: alt /komˈba.t(e)/, baix /komˈba.te/

• Rimes: -ate
• Etimologia: De combatir i el sufix -e.

Nom

combate m. ‎(plural combates)

1. combat

Verb

combate

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb combatir
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb combatir

Variants

• (voseo) combatí

Miscel·lània

• Síl·labes: com·ba·te (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcemot)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre combate