cometa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈmɛ.tə/ⓘ
	balear /koˈmə.tə/, /kuˈmɛ.tə/
Occidental:	/koˈme.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: Del llatí comēta, del grec antic κομήτης ‎(komḗtēs), segle XIV.

Nom

cometa m. ‎(plural cometes)

1. Cos celeste, format de pols i gels, que segueix una òrbita molt excèntrica al voltant del Sol i que desenvolupa una cua de matèria en aproximar-s'hi.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: komeet ^(af)
• Albanès: kometë ^(sq) f.
• Alemany: Komet ^(de) m.
• Anglès: comet ^(en)
• Àrab: مُذَنَّب‎ ^(ar) m.
• Armeni: գիսաստղ ^(hy) ‎(guissastkh)
• Asturià: cometa ^(ast) m.
• Basc: kometa ^(eu)
• Belarús: каме́та ^(be) f. ‎(kameta)
• Búlgar: коме́та ^(bg) f. ‎(kometa)
• Castellà: cometa ^(es) m.
• Danès: komet ^(da) c.
• Eslovac: kométa ^(sk) f.
• Eslovè: komet ^(sl) m.
• Esperanto: kometo ^(eo)
• Estonià: komeet ^(et)
• Finès: komeetta ^(fi)
• Francès: comète ^(fr) f.
• Gallec: cometa ^(gl) m.
• Gal·lès: comed ^(cy) f.
• Georgià: კომეტა ^(ka) ‎(kòmeta)
• Grec: κομήτης ^(el) m. ‎(komitis)
• Hebreu: שָׁבִיט‎ ^(he) m.
• Hindi: धूमकेतु ^(hi)
• Hongarès: üstökös ^(hu)
• Ídix: קאָמעט‎ ^(yi) m.
• Indonesi: komet ^(id)
• Irlandès: cóiméad ^(ga)
• Islandès: halastjarna ^(is) f.
• Italià: cometa ^(it) f.
• Japonès: 彗星 ^(ja)
• Kazakh: комета ^(kk) ‎(kometa)
• Lituà: kometa ^(lt) f.
• Llatí: cometes ^(la) m.
• Luxemburguès: Koméit ^(lb) m.
• Macedoni: коме́та ^(mk) f.
• Malai: komet ^(ms)
• Maltès: kometa ^(mt) f.
• Maori: unahiroa ^(mi)
• Mongol: сүүлт од ^(mn)
• Neerlandès: komeet ^(nl) m.
• Noruec: komet ^(no) m.
• Polonès: kometa ^(pl) f.
• Portuguès: cometa ^(pt) m.
• Romanès: cometă ^(ro) f.
• Rus: коме́та ^(ru) f. ‎(kometa)
• Serbocroat: комета ^(sh)
• Suec: komet ^(sv) c.
• Tadjik: комета ^(tg)
• Turc: kuyruklu yıldız ^(tr)
• Txec: kometa ^(cs) f.
• Uzbek: kometa ^(uz)
• Xinès: 彗星 ^(zh) ‎(huìxīng)

Verb

cometa

1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cometre.
2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cometre.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cometre.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·me·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (acemot)
• Anagrama: acotem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /koˈme.ta/

Americà: alt /koˈme.t(a)/, baix /koˈme.ta/

• Rimes: -eta
• Etimologia: Del llatí comēta, del grec antic κομήτης ‎(komḗtēs).

Nom

cometa m. ‎(plural cometas)

1. cometa

Nom

cometa f. ‎(plural cometas)

1. milotxa

Verb

cometa

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb cometer
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb cometer
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb cometer

Miscel·lània

• Síl·labes: co·me·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (acemot)
• Anagrames: camote, mecato, mocate, mócate, moceta

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cometa