compensares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kum.pənˈsa.ɾəs/
	balear /kom.pənˈsa.ɾəs/, /kum.pənˈsa.ɾəs/
Occidental:	/kom.penˈsa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

compensares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de compensar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb compensar.

Variants

• [2] compensessis, compensesses, compensassis, compensasses

Miscel·lània

• Síl·labes: com·pen·sa·res (4)
• Anagrames: comparessen, emporcassen