complexus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔmˈplɛks.ʊs/
• Etimologia: De complector.

Adjectiu

complexus m., complexa f., complexum n. ‎(comparatiu complexior, superlatiu complexissimus)

1. complex
2. encerclat

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	complexus	complexa	complexum		complexī	complexae	complexa
Vocatiu	complexe	complexa	complexum		complexī	complexae	complexa
Acusatiu	complexum	complexam	complexum		complexōs	complexās	complexa
Genitiu	complexī	complexae	complexī		complexōrum	complexārum	complexōrum
Datiu	complexō	complexae	complexō		complexīs
Ablatiu	complexō	complexā	complexō		complexīs

Nom

complexus m. ‎(genitiu complexūs)

1. abraçada

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	complexus	complexūs
Vocatiu	complexus	complexūs
Acusatiu	complexum	complexūs
Genitiu	complexūs	complexuum
Datiu	complexuī	complexibus
Ablatiu	complexū	complexibus

Verb

complexus

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de complector