complector

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔmˈplɛk.tɔr/
• Etimologia: Del prefix con- i plectō.

Verb

complector ‎(1a present^?), complecteris ‎(2a present), complectī ‎(infinitiu), complexus sum ‎(perfet); deponent

1. encerclar, jo encerclo, envoltar
2. incloure, abastar