compungir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /kum.puɲˈʒi/
balear /kom.puɲˈʒi/, /kum.puɲˈʒi/
Occidental: nord-occidental /kom.puɲˈd͡ʒi/
valencià /kom.puɲˈd͡ʒiɾ/, /kom.puɲˈd͡ʒi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: compungí
  • Etimologia: Del llatí compŭngĕre, derivat de pungere («notar una fiblada, clavar un punxó»).

Verb

compungir trans., pron. (pronominal compungir-se)

  1. Sentir-se molt afligit, envaït per una tristor profunda i sense ànims.

Conjugació

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: com·pun·gir (3)
  • Heterograma de 9 lletres (cgimnopru)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads