concreto

Potser volíeu: concretó

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \koŋˈkɾe.to\

Americà: alt \koŋˈkɾe.t(o)\, baix \koŋˈkɾe.to\

• Rimes: -eto
• Etimologia: Del llatí concrētus [adjectiu].
• Etimologia: De l'anglès concrete [nom].

Adjectiu

concreto m. ‎(femení concreta, plural masculí concretos, plural femení concretas)

1. concret

Antònims

• abstracto

Derivats

• concretamente

Relacionats

• concreción

Nom

concreto m. ‎(plural concretos)

1. (Amèrica) formigó

Sinònims

• hormigón

Verb

concreto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb concretar

Miscel·lània

• Síl·labes: con·cre·to (3)
• Anagrames: concertó, conector

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre concreto

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /koŋˈkreː.to/
• Etimologia: Del llatí concrētus.

Adjectiu

concreto m. ‎(femení concreta, plural masculí concreti, plural femení concrete)

1. concret

Antònims

• astratto

Miscel·lània

• Síl·labes: con·cré·to (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre concreto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔŋˈkreː.toː/

Adjectiu

concrētō

1. datiu masculí singular de concrētus
2. datiu neutre singular de concrētus
3. ablatiu masculí singular de concrētus
4. ablatiu neutre singular de concrētus