concubina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuŋ.kuˈβi.nə/
	balear /koŋ.kuˈbi.nə/, /kuŋ.kuˈbi.nə/
Occidental:	/koŋ.kuˈbi.na/

• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí concubīna.

Nom

concubina f. ‎(plural concubines)

1. Dona amb qui un home fa vida marital sense estar-ne casat.

Sinònims

• amistançada

Relacionats

• concubinat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: concubine ^(en)
• Castellà: concubina ^(es)
• Francès: concubine ^(fr)
• Italià: concubina ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·cu·bi·na (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔŋ.kʊˈbiː.na/
• Etimologia: De concuba.

Nom

concubīna f. ‎(genitiu concubīnae)

1. concubina

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	concubīna	concubīnae
Vocatiu	concubīna	concubīnae
Acusatiu	concubīnam	concubīnās
Genitiu	concubīnae	concubīnārum
Datiu	concubīnae	concubīnīs
Ablatiu	concubīnā	concubīnīs

Vegeu també

• Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français, Hachette, 1934, p.376