condemna

Potser volíeu: condemnà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈdem.nə/
	balear /konˈdem.nə/, /kunˈdem.nə/
Occidental:	/konˈdem.na/

• Etimologia: De condemnar, segle XIX.

Nom

condemna f. ‎(plural condemnes)

1. Càstig imposat per un tribunal de justícia.
2. Càstig diví que porta l'ànima a l'infern.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Strafe ^(de) f.
• Anglès: damnation ^(en), sentence ^(en)
• Belarús: вы́рак ^(be) m. ‎(vírak)
• Búlgar: присъ́да ^(bg) f. ‎(prissada)
• Castellà: condena ^(es)
• Eslovè: kazen ^(sl) f.
• Esperanto: kondamno ^(eo)
• Finès: tuomio ^(fi)
• Francès: damnation ^(fr), peine ^(fr) f.
• Georgià: სასჯელი ^(ka) ‎(sàsdjeli)
• Hongarès: ítélet ^(hu)
• Italià: dannazione ^(it), pena ^(it) f.
• Japonès: 判決 ^(ja)
• Macedoni: пресуда ^(mk) f.
• Mongol: шийтгэл ^(mn)
• Neerlandès: straf ^(nl) f.
• Noruec: straff ^(no) m.
• Portuguès: pena ^(pt) f.
• Rus: наказа́ние ^(ru) n. ‎(nakazànie)
• Txec: rozsudek ^(cs) m.

Verb

condemna

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de condemnar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb condemnar.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·dem·na (3)
• Anagrama: comanden

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC