condemnar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /kun.dəmˈna/ balear /kon.dəmˈna/, /kun.dəmˈna/ Occidental: nord-occidental /kon.demˈna/ valencià /kon.demˈnaɾ/, /kon.demˈna/
- Rimes: -a(ɾ)
- Etimologia: Del llatí condemnāre, de damnum («dany»), segle XIV.
Verb
condemnar trans.
- Determinar un tribunal la pena que correspon a una persona declarada culpable.
- El lladre ha estat condemnat a sis anys de presó.
- Estar forçat a fer alguna cosa.
- Estic condemnada a viure amb aquests veïns, però si pogués canviaria de barri.
- Tenir els dies comptats per quedar fora de servei.
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: condemno, condemna, condemnem
Vocal rizotònica: /e/. En mallorquí pot ser /a/ per la variant condamnar de *condamnāre.
Sinònims
- (declarar culpable) encartar, penar, penitenciar, proscriure, punir, sentenciar
- (estar forçat) obligar
Derivats
- condemna
- condemnatori
- condemnament
- condemnat
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: con·dem·nar (3)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads