condret

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈdɾɛt/
	balear /konˈdɾət/, /kunˈdɾɛt/
Occidental:	/konˈdɾet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: Del llatí condīrēctus ‎(«endreçat»), segle XIII.

Adjectiu

condret m. ‎(femení condreta, plural masculí condrets, plural femení condretes)

1. En bon estat.

Sinònims

• adret

Miscel·lània

• Síl·labes: con·dret (2)
• Heterograma de 7 lletres (cdenort)
• Anagrama: cendrot

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot