adret

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈðɾɛt/, occidental /aˈðɾet/
• Rimes: -ɛt
• Etimologia: Del prefix a- i dret, provinent del llatí ad dīrēctus, «amb rectitud, ben dirigit, dret».

Adjectiu

adret m. ‎(femení adreta, plural masculí adrets, plural femení adretes)

1. En bon estat.

Sinònims

• condret

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dret (2)
• Anagrames: dreta, dretà, tarde

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

Adverbi

adret

1. justament, regularment

Sinònims

• adretament

Descendents

• Castellà: adrede

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo

Francès

Nom

adret m. ‎(plural adrets)

1. (geografia) solà

Sinònims

• endroit
• soulane (Gascunya)

Antònims

• ubac

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en francès

• Entrada «adret» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).