confiteor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈfɪ.tɛ.ɔr/
• Etimologia: Del prefix con- i fateor

Verb

cōnfiteor ‎(1a present^?), cōnfitēris ‎(2a present), cōnfitērī ‎(infinitiu), cōnfessus sum ‎(perfet); deponent

1. confessar, jo confesso
2. agrair, reconèixer que cal donar gràcies

   Confitemini Domino quoniam bonus, quoniam in saeculum misericordia eius.—(«Donem gràcies al Senyor perquè és bo, perquè la seva misericòrdia és eterna.»)

Derivats

• cōnfessiō
• cōnfessor
• cōnfessus