confessar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /kuɱ.fəˈsa/ balear /koɱ.fəˈsa/, /kuɱ.fəˈsa/ Occidental: nord-occidental /koɱ.feˈsa/ valencià /koɱ.feˈsaɾ/, /koɱ.feˈsa/
Verb
confessar trans., pron. (pronominal confessar-se)
- Reconèixer els pecats davant Déu o un sacerdot per rebre’n l’absolució.
- Admetre la culpabilitat, un fet blasmable o tingut per secret.
- L'assassí ha confessat davant la policia.
- Confesso que m'agrada dormir amb el llum encès.
- Un sacerdot, oir de confessió i administrar el sagrament de la penitència.
- Avui el capellà confessarà mitja hora abans de la missa.
Conjugació
Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: confesso, confessa, confessem
Vocal rizotònica: /e/
Sinònims
- (admetre com a veritable) admetre, atorgar, cantar, confiar reconèixer
Traduccions
Traduccions
- Alemany: gestehen (de), bekennen (de)
- Anglès: confess (en)
- Castellà: confesar (es)
- Danès: bekende (da)
- Finès: tunnustaa (fi)
- Francès: confesser (fr), avouer (fr)
- Georgià: გამოტყდომა (ka) (gamòtkdoma)
- Grec: εξομολογώ (el) (exomologó)
- Grec antic: ὁμολογέω (grc) (homologéō)
- Hebreu: התוודה (he)
- Hongarès: bevall (hu)
- Irlandès: admhaigh (ga)
- Italià: confessare (it)
- Japonès: 認める (ja)
- Llatí: confiteri (la)
- Mongol: улайх (mn)
- Neerlandès: bekennen (nl)
- Noruec: tilstå (no)
- Polonès: przyznawać się (pl)
- Portuguès: confessar (pt)
- Romanès: mărturisi (ro), spovedi (ro)
- Rus: созна́ться (ru) (soznàtsia), призна́ться (ru) (priznàtsia)
- Suec: erkänna (sv)
- Tagal: amin (tl)
- Vietnamita: thú nhận (vi)
- Xinès: 承認 (zh) (承认, chéngrèn)
Miscel·lània
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads