conforte

Català

Verb

conforte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de confortar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb confortar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb confortar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb confortar.

Variants

• [1] conforto, conforti, confort
• [2] conforti
• [3] conforti
• [4] conforti

Miscel·lània

• Síl·labes: con·for·te (3)