conhorta

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: conhortà

Català

Oriental: central /kuˈnɔr.tə/
balear /koˈnɔɾ.tə/, /kuˈnɔr.tə/
Occidental: nord-occidental /koˈnɔr.ta/
valencià /koˈnɔɾ.ta/, /koˈnɔɾ.tɔ/

Verb

conhorta

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de conhortar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb conhortar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: con·hor·ta (3)
  • Anagrama: aconhort
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads