conhortara
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Potser volíeu: conhortarà
Català
Verb
conhortara
- (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb conhortar.
- (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb conhortar.
Variants
- [1] conhortessi, conhortés, conhortàs
- [2] conhortessi, conhortés, conhortàs
Miscel·lània
- Síl·labes: con·hor·ta·ra (4)
- Anagrama: aconhortar
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads