conhorte

Català

Verb

conhorte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de conhortar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb conhortar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb conhortar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb conhortar.

Variants

• [1] conhorto, conhorti, conhort
• [2] conhorti
• [3] conhorti
• [4] conhorti

Miscel·lània

• Síl·labes: con·hor·te (3)