conhortes

Potser volíeu: conhortés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈnɔr.təs/
	balear /koˈnɔɾ.təs/, /kuˈnɔr.təs/
Occidental:	/koˈnɔɾ.tes/

• Rimes: -ɔɾtes

Verb

conhortes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de conhortar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb conhortar.

Variants

• [2] conhortis

Miscel·lània

• Síl·labes: con·hor·tes (3)