conreares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.reˈa.ɾəs/
	balear /kon.reˈa.ɾəs/, /kun.reˈa.ɾəs/
Occidental:	/kon.reˈa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

conreares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de conrear.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb conrear.

Variants

• [2] conreeguesses, conreessis, conreesses, conreassis, conreasses

Miscel·lània

• Síl·labes: con·re·a·res (4)
• Anagrames: encerrosa, encerrosà, enrocar-se, enrocares, enroscaré, necrosaré