enrocares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈka.ɾəs/
	balear /ən.roˈka.ɾəs/, /ən.ruˈka.ɾəs/
Occidental:	/en.roˈka.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

enrocares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enrocar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar.

Variants

• [2] enroquessis, enroquesses, enrocassis, enrocasses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·ca·res (4)
• Anagrames: conreares, encerrosa, encerrosà, enrocar-se, enroscaré, necrosaré