conreava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.reˈa.βə/
	balear /kon.reˈa.və/, /kun.reˈa.və/
Occidental:	nord-occidental /kon.reˈa.βa/
	valencià /kon.reˈa.va/, /kon.reˈa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

conreava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de conrear.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de conrear.

Variants

• [1] conreavi, conreaia
• [2] conreaia

Miscel·lània

• Síl·labes: con·re·a·va (4)
• Anagrames: acoraven, avocaren, enrocava