enrocava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈka.βə/
	balear /ən.roˈka.və/, /ən.ruˈka.və/
Occidental:	nord-occidental /en.roˈka.βa/
	valencià /en.roˈka.va/, /en.roˈka.βa/

• Rimes: -ava

Verb

enrocava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de enrocar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de enrocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·ca·va (4)
• Anagrames: acoraven, avocaren, conreava