consuetud

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.su.əˈtut/
	balear /kon.su.əˈtut/, /kun.su.əˈtut/
Occidental:	/kon.su.eˈtut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí consuetūdo, segle XIV, doblet de costum.

Nom

consuetud f. ‎(plural consuetuds)

1. Pràctica habitual i perseverant d’una col·lectivitat.

Relacionats

• costums
• usos i costums

Traduccions

Traduccions

• Castellà: costumbre ^(es)
• Llengua de signes catalana: ACOSTUMAR+SUCCESSIÓ ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·su·e·tud (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot