contenta

Potser volíeu: contentà, contentá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈten.tə/
	balear /konˈten.tə/, /kunˈten.tə/
Occidental:	/konˈten.ta/

• Rimes: -enta

Adjectiu

contenta f. ‎(plural contentes)

1. Forma femenina de content.

Verb

contenta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de contentar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb contentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ten·ta (3)
• Anagrama: acontent

Català antic

Verb

contenta

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de contentar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de contentar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /konˈten.ta/, meridional \koŋˈteŋ.ta\

Americà: alt /konˈten.t(a)/, baix \koŋˈteŋ.ta\, austral /konˈten.ta/

• Rimes: -enta

Adjectiu

contenta f. ‎(plural contentas)

1. forma femenina de contento

Verb

contenta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb contentar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb contentar

Variants

• [2]: (voseo) contentá

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ten·ta (3)
• Anagrama: contante