content

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈten/
	balear /konˈtent/, /kunˈten/
Occidental:	nord-occidental /konˈten/
	valencià /konˈtent/, /konˈten/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí contentus ‎(«contingut, satisfet, content»), participi del verb contenir, segle XIV.

Adjectiu

content m. ‎(femení contenta, plural masculí contents, plural femení contentes)

1. Feliç i satisfet.

Derivats

• acontentar

Sinònims

• alegre, feliç, satisfet

Compostos i expressions

• content com unes pasqües

Traduccions

Traduccions

• Anglès: glad ^(en), happy ^(en), content ^(en)
• Castellà: contento ^(es)
• Llengua de signes catalana: ALEGRE ^(csc)

Verb

content

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de contentar.

Variants

• contento, contente, contenti

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tent (2)

Català antic

Verb

content

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de contentar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de contentar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de contentar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de contentar

Anglès

• Pronúncia: /ˈkɒn.tɛnt/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Adjectiu: del francès mitjà content, del llatí contentus ‎(«contingut, satisfet»).
• Etimologia: Nom: de l'anglès mitjà content, del llatí contentus ‎(«contingut»), segle XIV.

Adjectiu

content ‎(comparatiu more content, superlatiu most content)

1. content

Nom

content ‎(plural contents)

1. contingut