contesto

Català

Verb

contesto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de contestar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb contestar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contestar.

Variants

• [1] conteste, contesti, contest
• [2] contesti, conteste
• [3] contesti, conteste

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tes·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /konˈtes.to/, meridional \koŋˈteh.to\

Americà: alt /konˈtes.t(o)/, baix \koŋˈteh.to\, austral /konˈteh.to/

• Rimes: -esto

Verb

contesto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb contestar