contingues

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: contingués

Català

Oriental: central /kunˈtiŋ.ɡəs/
balear /konˈtiŋ.ɡəs/, /kunˈtiŋ.ɡəs/
Occidental: /konˈtiŋ.ɡes/

Verb

contingues

  1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb contenir.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb contenir.

Miscel·lània

  • Síl·labes: con·tin·gues (3)
  • Anagrama: contenguis

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads