corcaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kurˈka.ɾən/
	balear /koɾˈka.ɾən/, /kurˈka.ɾən/
Occidental:	/koɾˈka.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

corcaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de corcar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb corcar.

Variants

• [2] corqueguessen, corquessin, corquessen, corcassin, corcassen

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·ca·ren (3)
• Anagrama: encrocar