corcar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kurˈka/
	balear /koɾˈka/, /kurˈka/
Occidental:	nord-occidental /korˈka/
	valencià /koɾˈkaɾ/, /koɾˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: corcà
• Etimologia: Probablement de corc o de corcó, d’origen incert, potser preromà relacionat amb el llatí corgus, segle XIII.

Verb

corcar trans., pron. ‎(pronominal corcar-se)

1. Fer-se malbé la fusta pels forats i galeries que hi fan els cucs del corcó.
2. (pronominal) cariar-se

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	corcar			haver corcat
gerundi	corcant			havent corcat
participi	corcat, corcada, corcats, corcades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	corco	corques	corca	corquem	corqueu	corquen
	corque						val
	corqui						sept
	corc			corcam	corcau		bal
imperfet	corcava	corcaves	corcava	corcàvem	corcàveu	corcaven
passat simple	corquí	corcares	corcà	corcàrem	corcàreu	corcaren
futur	corcaré	corcaràs	corcarà	corcarem	corcareu	corcaran
condicional	corcaria	corcaries	corcaria	corcaríem	corcaríeu	corcarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	corqui	corquis	corqui	corquem	corqueu	corquin
	corque	corques	corque			corquen	occ, bal
imperfet	corqués	corquessis	corqués	corquéssim	corquéssiu	corquessin
		corquesses		corquéssem	corquésseu	corquessen
	corcàs	corcassis	corcàs	corcàssim	corcàssiu	corcassin	bal
		corcasses		corcàssem	corcàsseu	corcassen	val, bal (1)
	corcara	corcares	corcara	corcàrem	corcàreu	corcaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	corca	corqui	corquem	corqueu	corquin
	–				corcau		bal
	–		corque			corquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				corcàvom	corcavo		centr, n-occ
	corcavi						sept
	corcaia	corcaies	corcaia	corcàiem	corcàieu	corcaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	corco	corcos	corco	corqueguem	corquegueu		n-occ
imperfet	corquessi						sept
	corquessa						centr, n-occ
	corqueguessa	corqueguesses	corquegués	corqueguéssom	corqueguéssou	corqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... corcat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... corcar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... corcat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... corcat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... corcat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... corcat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... corcar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... corcat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... corcat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... corcat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: corco, corca, corquem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• balir-se, jaumetar, picar-se, pollar-se, querar-se

Traduccions

Traduccions

• Anglès: eat away ^(en)
• Castellà: carcomer ^(es)
• Francès: piquer ^(fr)
• Italià: tarlare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·car (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot