cordero

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /kurˈde.ɾu/, occidental /koɾˈðe.ɾo/
• Rimes: -eɾo

Verb

cordero

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de corderar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·de·ro (3)
• Anagrama: recordo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \koɾˈðe.ɾo\

Americà: alt \k(o)ɾˈðe.ɾo\, baix \koɾˈðe.ɾo\

• Rimes: -eɾo
• Etimologia: Del llatí vulgar *cordarius, del llatí cordus ‎(«tardà»).

Nom

cordero m. ‎(plural corderos, femení cordera)

1. anyell

Derivats

• Cordero

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·de·ro (3)
• Anagrames: corroed, derroco, derrocó, recordó

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cordero