corfa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈkɔr.fə/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔr.fa/
	valencià /ˈkɔɾ.fa/, /ˈkɔɾ.fɔ/

• Etimologia: De l’àrab vulgar *qórfa, de قرفة ‎(qírfa), segle XVI.

Nom

corfa f. ‎(plural corfes)

1. (valencià) Crosta de certs aliments, pa, formatge, cansalada.
2. (valencià) Crostera d’una ferida.
3. (valencià) Closca d’ou o de fruits secs.
4. (valencià) Pell dura d’una fruita.
5. (valencià) Escorça d’arbres.

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·fa (2)
• Anagrames: cofar, forca, forcà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB