forca

Potser volíeu: forcà, força, fòrça

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfor.kə/, occidental /ˈfoɾ.ka/
• Rimes: -oɾka
• Etimologia: Del llatí furca ‎(«estri per a llaurar amb dues o més puntes»), segle XIV.

Nom

forca f. ‎(plural forques)

1. Mena de vara, l'extrem de la qual acaba en més d'una punta de forma semblant a una forquilla, utilitzada principalment en feines del camp.
2. Eina semblant a l'anterior, amb només dues puntes, utilitzada en els forns per alimentar-los amb llenya.
3. Eina que recorda l'anterior, pròpia de la vidrieria, acabada també en dues puntes amb les quals es subjecten algunes peces de vidre, les que tenen coll o altre part per ser agafades.
4. Instal·lació per a executar els condemnats a mort composta per una estructura, típicament de fusta, d'on penja una corda que ha de lligar el coll de la víctima i per on quedarà suspès el seu cos provocant la mort per estrangulació.

Derivats

• bifurcació, forquilla

Traduccions

Instal·lació per a executar els condemnats

• Anglès: gallows ^(en), gibbet ^(en)
• Armeni: կախաղան ^(hy) ‎(kakhakhan)
• Basc: urkamendi ^(eu)
• Búlgar: бесило ^(bg) n. ‎(bessilo), бесилка ^(bg) f. ‎(bessilka)
• Castellà: horca ^(es)
• Danès: galge ^(da) c.
• Eslovac: šibenica ^(sk) f.
• Eslovè: vislice ^(sl) f. pl.
• Esperanto: pendumilo ^(eo)
• Feroès: gálgi ^(fo) m.
• Finès: hirsipuu ^(fi)
• Francès: gibet ^(fr) m., potence ^(fr) f.
• Georgià: სახრჩობელა ^(ka) ‎(sakhrtxòbela)
• Grec: αγχόνη ^(el) f. ‎(ankhoni), κρεμάλα ^(el) f. ‎(kremala)
• Hebreu: גרדום‎ ^(he)
• Hongarès: akasztófa ^(hu)
• Ídix: תּליה‎ ^(yi) f.
• Islandès: gálgi ^(is) m.
• Italià: forca ^(it) f.
• Japonès: 絞首台 ^(ja)
• Lituà: kartuvės ^(lt)
• Llatí: arbor ^(la) f., gabalus ^(la) m., patibulum ^(la) n.
• Luxemburguès: Gaalgen ^(lb)
• Noruec: galge ^(no) m.
• Persa: چوبه دار‎ ^(fa)
• Polonès: szubienica ^(pl) f.
• Portuguès: forca ^(pt) f.
• Romanès: spânzurătoare ^(ro) f.
• Rus: ви́селица ^(ru) f. ‎(vísselitsa)
• Serbocroat: шибеница ^(sh), šibenica ^(sh)
• Suec: galge ^(sv) c.
• Tàtar: дар ^(tt)
• Turc: darağacı ^(tr)
• Txec: šibenice ^(cs) f.
• Ucraïnès: ши́бениця ^(uk) f. ‎(xíbenitsia)
• Xinès: 絞刑架 ^(zh) ‎(绞刑架, jiǎoxíngjià)

Verb

forca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de forcar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb forcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: for·ca (2)
• Anagrames: cofar, corfa

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB