cornara

Potser volíeu: cornarà

Català

Verb

cornara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb cornar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb cornar.

Variants

• [1] cornés, cornàs
• [2] cornés, cornàs

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·na·ra (3)
• Anagrames: ancorar, arracon, arranco, conrarà, roncara, roncarà