roncara

Potser volíeu: roncarà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /roŋˈka.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Verb

roncara

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   [Jo] ronqués, roncàs o roncara.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   [Ell/ella/vostè] ronqués, roncàs o roncara.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·ca·ra (3)
• Anagrames: ancorar, arracon, arranco, conrarà, cornara, cornarà