cornares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kurˈna.ɾəs/
	balear /koɾˈna.ɾəs/, /kurˈna.ɾəs/
Occidental:	/koɾˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

cornares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de cornar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb cornar.

Variants

• [2] cornessis, cornesses, cornassis, cornasses

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·na·res (3)
• Anagrames: conrares, enroscar, escornar, necrosar, roncares, roscaren, sorrenca