conrares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈra.ɾəs/
	balear /konˈra.ɾəs/, /kunˈra.ɾəs/
Occidental:	/konˈra.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

conrares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de conrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ra·res (3)
• Anagrames: cornares, enroscar, escornar, necrosar, roncares, roscaren, sorrenca