cortesia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kur.təˈzi.ə/
	balear /koɾ.təˈzi.ə/, /kur.təˈzi.ə/
Occidental:	/koɾ.teˈzi.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: De cortès i el sufix -ia, segle XIV.

Nom

cortesia f. ‎(plural cortesies)

1. Manera d'actuar amable amb els altres i molt considerada, especialment amb les dones, herència de l'antic protocol emprat a les corts reials.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: courtesy ^(en)
• Castellà: cortesía ^(es)
• Francès: courtoisie ^(fr)
• Italià: cortesia ^(it)
• Llengua de signes catalana: URBANITAT ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·te·si·a (4)
• Heterograma de 8 lletres (aceiorst)
• Anagrames: cairotes, tocaries, torcaies

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot