costares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kusˈta.ɾəs/
	balear /kosˈta.ɾəs/, /kusˈta.ɾəs/
Occidental:	/kosˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

costares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de costar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb costar.

Variants

• [2] costeguesses, costessis, costesses, costassis, costasses

Miscel·lània

• Síl·labes: cos·ta·res (3)
• Anagrames: escarots, escortàs, escrosta, escrostà, rostesca, torcessa, toscares