costege

Català

Verb

costege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de costejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb costejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb costejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb costejar.

Variants

• [1] costejo, costegi, costeig
• [2] costegi
• [3] costegi
• [4] costegi

Miscel·lània

• Síl·labes: cos·te·ge (3)
• Anagrames: coteges, cotegés