cotorra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈto.rə/ⓘ
	balear /koˈto.rə/, /kuˈto.rə/
Occidental:	/koˈto.ra/

• Rimes: -ora
• Etimologia: Del castellà cotorra, de cotorrera ‎(«dona xerraire»), de cotarrera, de cotarro ‎(«alberg de vagabunds»), de coto ‎(«lloc tancat»), segle XVII.

Nom

cotorra f. ‎(plural cotorres)

1. (ocells) Ocell de l'ordre dels psitaciformes de colors vius i variats, especialment Myiopsitta monachus.
2. Persona que parla molt, sense mesura.

Traduccions

Ocell dels psitaciformes

• Castellà: cotorra ^(es) f.

Persona que parla molt

• Anglès: chatterbox ^(en)
• Castellà: cotorra ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·tor·ra (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /koˈto.ra/

Americà: alt /k(o)ˈto.ra/, baix /koˈto.ra/

• Rimes: -ora
• Etimologia: De cotorrera ‎(«dona xerraire»), de cotarrera, de cotarro ‎(«alberg de vagabunds»), de coto ‎(«lloc tancat»).

Nom

cotorra f. ‎(plural cotorras)

1. cotorra (ocell)
2. cotorra (persona que parla molt)

Derivats

• cotorrear

Descendents

• Català: cotorra f.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·to·rra (3)
• Anagrama: cotarro

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cotorra