cove

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	central /ˈkɔ.βə/ⓘ, balear /ˈkɔ.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔ.βe/
	valencià /ˈkɔ.ve/, /ˈkɔ.βe/

• Homòfon: cova
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	balear /ˈko.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈko.βe/, /ˈkɔ.βe/
	valencià /ˈko.ve/, /ˈkɔ.βe/

• Etimologia: Del llatí cophinus, del grec antic κόφινος ‎(kóphinos), segle XIII.

Nom

cove m. ‎(plural coves o còvens)

1. Cistell gran i fondo, més ample de dalt que de baix.

Variants

• covo (dialectal)

Derivats

• peix al cove

Traduccions

Traduccions

• Anglès: hamper ^(en)
• Castellà: cuévano ^(es) m.
• Francès: hotte ^(fr) f.

Verb

cove

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de covar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb covar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb covar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb covar.

Variants

• [1] cou, covo, covi, cov
• [2,3] covi, covo
• [4] covi

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ve (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB