cresp

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkɾɛsp/
	balear /ˈkɾəsp/, /ˈkɾɛsp/
Occidental:	/ˈkɾesp/

• Etimologia: Del llatí crispus, segle XV. Doblet del gal·licisme crep.

Adjectiu

cresp m. ‎(femení crespa, plural masculí cresps, plural femení crespes)

1. Molt arrissat.

   «E cô ell un dia méjas ab los mongeş en refetor mējant pa dur ab faues i cuytes ab faliell veu venir dos mõges livells la hu era cresp ab una vestiméta i de brocat e portaua al coll pējades unes belles claus.» (Sampsó Arbús, Libre en el qual se tracta de la miraculosa conversió y sancta vida d'Honorat, pàg. 379, 1590)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: frizzy ^(en)
• Castellà: crespo ^(es)
• Francès: crépu ^(fr)
• Italià: crespo ^(it)

Verb

cresp

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de crespar.

Variants

• crespo, crespi

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: creps, precs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB