cuina

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: cuinà

Català

Oriental: /ˈkuj.nə/
Occidental: nord-occidental /ˈkuj.na/
valencià /ˈkuj.na/, /ˈkwi.na/
  • Etimologia: D’un antic *cuïna, segle XIII, per desplaçament de l’accent, de *coïna, de *codina, del llatí tardà cocīna, del llatí vulgar coquīna, de coquus («coc, cuiner»), en llatí clàssic culīna.

Nom

cuina f. (plural cuines)

  1. Divisió d'un edifici, i en especial d'un habitatge, destinada a preparar els aliments.
  2. Aparell per a tractar els aliments i les begudes amb calor (bullir, coure, fregir o fornejar).
  3. Tècnica i fet de preparar els aliments pel seu consum.

Variants

  • cunya (dialectal, nord-occidental, tarragoní)

Traduccions

Verb

cuina

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cuinar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cuinar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: cui·na (2)
  • Anagrama: única

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads