culte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkuɫ.tə/, occidental /ˈkuɫ.te/
• Etimologia: Nom: del llatí cultus, segle XVII, Adjectiu: del llatí cultem, segle XIX.

Nom

culte m. ‎(plural cultes)

1. Expressió de la fe i adoració cap a un déu.

Sinònims

adoració, ritu

Expressió de la fe

• Alemany: Kult ^(de) m.
• Anglès: cult ^(en), worship ^(en)
• Búlgar: култ ^(bg) m. ‎(kult)
• Castellà: culto ^(es)
• Danès: kult ^(da) c.
• Esperanto: kulto ^(eo)
• Estonià: kultus ^(et)
• Finès: kultti ^(fi)
• Francès: culte ^(fr)
• Grec: θρησκεία ^(el) f. ‎(thriskia)
• Hebreu: פּוּלְחָן ^(he) m.
• Irlandès: cultas ^(ga) m.
• Italià: culto ^(it)
• Japonès: 崇拝 ^(ja)
• Llatí: cultus ^(la) m.
• Macedoni: култ ^(mk) m.
• Neerlandès: cultus ^(nl) m.
• Polonès: kult ^(pl) m.
• Portuguès: culto ^(pt) m.
• Rus: культ ^(ru) m. ‎(kult)
• Serbocroat: култ ^(sh), kult ^(sh) m.
• Suec: kult ^(sv) c.
• Turc: tarikat ^(tr)
• Xinès: 崇拜 ^(zh) ‎(chóngbài)

Adjectiu

culte m. ‎(femení culta, plural invariable cultes)

1. Persona dotada de cultura.
2. Fet que té relació amb la cultura.

Sinònims

educat, savi

Derivats

• cultisme

Traduccions

Dotat de cultura

• Alemany: kultiviert ^(de)
• Anglès: cultivated ^(en), cultured ^(en)
• Castellà: culto ^(es)
• Finès: sivistynyt ^(fi)
• Francès: cultivé ^(fr)
• Italià: colto ^(it)
• Llatí: cultus ^(la)
• Portuguès: culto ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: cul·te (2)
• Anagrama: culet

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkʊɫ.tɛ/

Adjectiu

culte

1. vocatiu masculí singular de cultus