curares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kuˈɾa.ɾəs/, occidental /kuˈɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

curares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de curar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb curar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·ra·res (3)
• Anagrames: carreus, creuràs, crusaré, curar-se, escurar, recusar