escurar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.kuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /es.kuˈɾa/
	valencià /es.kuˈɾaɾ/, /es.kuˈɾa/
Informal:	nord-occidental /as.kuˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: escorà, escorar, escurà
• Etimologia: Del llatí vulgar *excūrare, segle XIII, format pel prefix ex- ‎(«cap enfora») i cūrare ‎(«tenir cura»).

Verb

escurar trans., pron. ‎(pronominal escurar-se)

1. Netejar les parets d'un conducte.

   Escurar la xemeneia.

2. Rentar els plats i estris de cuina.
3. Consumir, buidar completament un recipient de menjar o beguda.
4. exhaurir

   Em va escurar les butxaques.

   Ja havien escurat les entrades fa temps.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	escurar			haver escurat
gerundi	escurant			havent escurat
participi	escurat, escurada, escurats, escurades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	escuro	escures	escura	escurem	escureu	escuren
	escure						val
	escuri						sept
	escur			escuram	escurau		bal
imperfet	escurava	escuraves	escurava	escuràvem	escuràveu	escuraven
passat simple	escurí	escurares	escurà	escuràrem	escuràreu	escuraren
futur	escuraré	escuraràs	escurarà	escurarem	escurareu	escuraran
condicional	escuraria	escuraries	escuraria	escuraríem	escuraríeu	escurarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	escuri	escuris	escuri	escurem	escureu	escurin
	escure	escures	escure			escuren	occ, bal
imperfet	escurés	escuressis	escurés	escuréssim	escuréssiu	escuressin
		escuresses		escuréssem	escurésseu	escuressen
	escuràs	escurassis	escuràs	escuràssim	escuràssiu	escurassin	bal
		escurasses		escuràssem	escuràsseu	escurassen	val, bal (1)
	escurara	escurares	escurara	escuràrem	escuràreu	escuraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	escura	escuri	escurem	escureu	escurin
	–				escurau		bal
	–		escure			escuren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				escuràvom	escuravo		centr, n-occ
	escuravi						sept
	escuraia	escuraies	escuraia	escuràiem	escuràieu	escuraien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	escuro	escuros	escuro	escureguem	escuregueu		n-occ
imperfet	escuressi						sept
	escuressa						centr, n-occ
	escureguessa	escureguesses	escuregués	escureguéssom	escureguéssou	escureguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... escurat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... escurar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... escurat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... escurat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... escurat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... escurat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... escurar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... escurat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... escurat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... escurat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: escuro, escura, escurem

Sinònims

• (rentar els plats) rentar, fregar

Derivats

• escurabasses
• escurabosses
• escurabutxaques
• escuracassoles
• escurada
• escuradents
• escuraflascons
• escuraorelles
• escurapous
• escuraungles
• escura-xemeneies
• escures

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cleam ^(en), scrub ^(en)
• Castellà: limpiar ^(es), fregar ^(es)
• Francès: brousser ^(fr)
• Italià: strofinare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cu·rar (3)
• Anagrames: carreus, creuràs, crusaré, curar-se, curares, recusar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Català antic

• Etimologia:

[1] Del llatí vulgar *excūrare.

[2] Del llatí obscūrare.

Verb

escurar

1. escurar, netejar
2. obscurir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	escurar
gerundi	escurant
participi	escurat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	escur	escures	escura	escuram	escurats	escuren
					escurau
imperfet	escurava	escuraves	escurava	escuràvem	escuràvets	escuraven
passat simple	escurí	escurast	escurà	escuram	escuràs	escuraren
	escuré	escurist		escuràrem	escuràrets
		escurares			escuràreu
futur	escuraré	escuraràs	escurarà	escurarem	escurarets	escuraran
					escurareu
condicional	escuraria	escuraries	escuraria	escuraríem	escuraríets	escurarien
					escuraríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	escur	escurs	escur	escurem	escurets	escuren
					escureu
imperfet	escuràs	escurasses	escuràs	escuràssem	escuràssets	escurassen
	escurara	escurares	escurara	escuràrem	escuràsseu	escuraren
					escuràrets
					escuràreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	escura	escur	escurem	escurats	escuren
	–				escurau

Derivats

• escur

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo