curat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kuˈɾat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí eclesiàtic curātus, de curāre ‎(«tenir cura [d’ànimes]»).

Nom

curat m. ‎(plural curats)

1. (obsolet) rector

Verb

curat

1. Participi masculí singular del verb curar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·rat (2)
• Anagrames: curta, truca, trucà, turca

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kyˈɾat/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

curat m. ‎(plural curats)

1. capellà

Sinònims

• prèire
• capelan

Verb

curat

1. participi masculí singular de curar