rector

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rəkˈto/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /rekˈto/, valencià /rekˈtoɾ/
Informal:	septentrional /rədˈdu/, balear /rətˈto/, valencià /reˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí rector ‎(«magistrat que presidia una província en l'imperi romà»), del verb rego ‎(«dirigir, guiar»), segle XIV.

Nom

rector m. ‎(plural rectors, femení rectora o rectoressa)

1. Persona que té a càrrec seu la direcció d'una universitat.
2. Sacerdot del culte catòlic encarregat d'una rectoria o d'una parròquia.

Variants

• retor (valencià)

Sinònims

• (d’una parròquia) abat, curat, mossèn, mossènyer

Traduccions

Persona que dirigeix una universitat

• Anglès: chancellor ^(en), director ^(en), president ^(en), principal ^(en), provost ^(en), rector ^(en), vice-chancellor ^(en)
• Castellà: rector ^(es)
• Francès: président ^(fr) (França), recteur ^(fr) (Canadà)

Sacerdot encarregat d'una parròquia

• Anglès: rector ^(en)
• Castellà: párroco ^(es)
• Francès: curé ^(fr), recteur ^(fr)

Adjectiu

rector m. ‎(femení rectora, plural masculí rectors, plural femení rectores)

1. Que és el responsable del guiatge.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rector ^(en)
• Castellà: rector ^(es)
• Francès: recteur ^(fr)
• Italià: rettore ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: rec·tor (2)
• Anagrama: tòrcer

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Atles Lingüístic del Domini Català

Català antic

Nom

rector m. ‎(plural rectors)

1. regidor (d'una comunitat)

   «Per rahó de açò deu fort guardar la comunitat aytant com pot o aquell qui a fer -ho ha, de posar rector feel e de consciència e de multiplicar officials en senyoria.» ((Francesc Eiximenis, Regiment de la cosa pública, 1384))

2. rector (d'una rectoria)
3. rector (d'una universitat)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Anglès

• Pronúncia: àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

rector ‎(plural rectors)

1. rector

Sinònims

• chancellor
• director
• president
• principal
• provost
• vice-chancellor

Vegeu també

• rector. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rekˈtoɾ/
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí rector.

Nom

rector m. ‎(plural rectores, femení rectora)

1. rector

Derivats

• vicerrector
• rectorado
• rectoría
• rectoral

Miscel·lània

• Síl·labes: rec·tor (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rector

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrɛk.tɔr/
• Etimologia: De rectus, participi de rego

Nom

rector m. ‎(genitiu rectōris)

1. guia, líder, dirigent
2. director, guardià
3. tutor, mentor, instructor
4. rector

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rector	rectōrēs
Vocatiu	rector	rectōrēs
Acusatiu	rectōrem	rectōrēs
Genitiu	rectōris	rectōrum
Datiu	rectōrī	rectōribus
Ablatiu	rectōre	rectōribus