curioso

Potser volíeu: curiosò

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kuˈɾjo.so/

Americà: alt /kuˈɾjo.s(o)/, baix /kuˈɾjo.so/

• Rimes: -oso
• Etimologia: Del llatí cūriōsus [1].
• Etimologia: De curar i el sufix -oso [2].

Adjectiu

curioso m. ‎(femení curiosa, plural masculí curiosos, plural femení curiosas)

1. curiós

Derivats

• curiosamente
• curiosear

Relacionats

• curiosidad

Nom

curioso m. ‎(plural curiosos)

1. (Perú, Rep. Dominicana, Veneçuela) curandero

Sinònims

• curandero

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·rio·so (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre curioso

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /kuˈrjoː.so/

Verb

curioso

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de curiosare

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·rió·so (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kuː.rɪˈoː.soː/

Adjectiu

cūriōsō

1. datiu masculí singular de cūriōsus
2. datiu neutre singular de cūriōsus
3. ablatiu masculí singular de cūriōsus
4. ablatiu neutre singular de cūriōsus